FOTO_CineEnElEscenario2

2017 | Curtmetratge | Ficció
Dirigit per Salvador Sunyer i Xavier Bobés
Produït per Nanouk Films amb col·laboració d’ O Estudio Creativo i Festival Temporada Alta

Les mans d’un home intenten reconstruir la història de la seva vida amb objectes que guarda en caixes. Cada objecte remet a un moment. Aquestes restes de coses expliquen la història de la seva vida, que en el fons també podria ser la nostra.

Restos de Cosas és una petita pel·lícula que versa sobre la memòria i el pas del temps. Un tema tan ampli, universal i intergeneracional serà tractat a partir d’una cosa mínima, íntima i personal: els objectes que un home ha anat guardant durant la seva vida. Seran aquestes petites unitats de records les que guiaran tot el relat fins a poder dibuixar la vida del protagonista. Aquesta vivència concreta deriva en una experiència col·lectiva en la qual l’espectador podrà trobar ressonàncies i sentir-s’hi reflectit.

El gran repte al que s’enfronta aquest curtmetratge és el de reivindicar la poètica de l’objecte per se, sense necessitat de grans recursos formals i amb la intenció clara de suprimir qualsevol artifici prioritzant la seva capacitat d’evocació d’experiències íntimes de l’individu. Aquest objectiu es durà a terme amb una premissa essencial: la manipulació objectual es realitzarà en un rigorós pla seqüència. És a dir, un principi completament contrari al de l’animació.

El projecte neix de la voluntat de recuperar una cosa que s’ha anat perdent: la fusió entre les diferents disciplines de l’art al i per al medi cinematogràfic. La democratització del cinema, i especialment del món del curtmetratge, ha fet que s’estableixin uns cànons que afecten a com es fa i com es consumeix el cinema. Uns cànons que són cada vegada més homogenis i rígids.

També neix de l’afecte personal però sobretot de l’admiració professional i la fascinació per algunes de les creacions que ha realitzat Xavier Bobés com són Insomni, Cosas que se olvidan fácilmente, Primer Àlbum (amb el col·lectiu El Solar) o Monstres. En un món artístic que sembla empetitit i precari, ell aconsegueix brillar i connectar amb el que hi ha més endins.

L'OFRENA
La nova escola
Published on: 26 October 2017