Des del 2007 hem treballat conjuntament amb el Museu d’Història de Barcelona tractant de posar en relleu la història recent de la ciutat des de diferents òptiques. I és que a vegades la història més propera, la de la nostra ciutat, la dels nostres pares i avis, és la que queda més allunyada del nostre coneixement.

Museu d’Història de Barcelona, Institut de Cultura i Ajuntament de Barcelona. 2009
Producció audiovisual: Nanouk Films.

MUHBA-2

El Museu d’Història de Barcelona presenta, dins el marc del programa Barcelona Diàleg Cultural, l’exposició “Barraques. La ciutat informal”. La mostra ens presenta el barraquisme a la Barcelona del segle XX com un fenomen urbà i ens ajuda a reflexionar sobre la ciutat informal versus la ciutat planificada. Mitjançant imatges d’arxiu i les veus dels seus protagonistes com a record i memòria de la ciutat informal, l’exposició s’aproxima a aquest fenomen i mostra una part del seu microcosmos urbà i social.

El barraquisme, un fenomen urbà de primera magnitud a Barcelona des del principi del segle XX fins gairebé els Jocs Olímpics, creà una vertadera “ciutat informal” al costat dels nuclis antics, de l’Eixample i de les diverses formes de creixement de la perifèria urbana. Aquesta ciutat informal s’estengué per la muntanya de Montjuïc, pel front marítim, per alguns espais intersticials del mateix Eixample i pels turons que envoltaven la ciutat. Montjuïc, el Somorrostro o el Carmel esdevingueren noms mítics encara vius en l’imaginari de la ciutat per la duresa de les condicions de vida dels seus habitants i també perquè sovint es convertiren, en temps de creixement sense democràcia, en banc de proves de moviments assistencials, socials i veïnals. Uns moviments que en els anys seixanta i setanta es transferiren als grans polígons de l’extraradi, on foren reallotjats la majoria dels seus habitants, que hagueren de lluitar de nou per aconseguir uns equipaments i uns serveis que no arribaven. En aquest combat durador per la ciutat i per la ciutadania es troba una de les claus del notable pes dels moviments urbans en la transició a la democràcia.

Ben diferent fou l’ambient dels darrers nuclis barraquistes, en els anys vuitanta, de caràcter molt més marginal i amb no poques barraques ocupades per famílies provinents d’altres nuclis ja desallotjats: la gran precarietat social dels seus habitants, i més en temps de crisi econòmica, obligà a una difícil cerca d’altres vies de solució, no sempre satisfactòries.

“Barraques. La ciutat informal”, s’inscriu en la línia d’exposicions centrades en tots els aspectes històrics que contribuïren a la formació de la Barcelona actual, dins el programa d’exposicions temporals sobre la Barcelona contemporània.

MUHBA-6 muhba-4 MUHBA-5

 

Expo Yeosu 2012
Museu Arqueològic de Yecla
Published on: 22 January 2018