2020 | Curtmetratge ficció | 14′
Dirigit per Carla Linares
Produït per Nanouk Films

Encara que a fora sigui estiu i la calor dels dies humits ho empleni tot d’insectes que fan soroll, els murs gruixuts del convent mantenen sec i silenciós l’interior. Amb prou feines hi entra el sol i tot fa olor de detergent i castedat.

La rutina és sempre la mateixa: es renta la roba, es cuina i es neteja. Les germanes ho netegen tot.

També cultiven pastanagues. En mig del jardí ressec, les germanes hi cultiven vida; tenen un hort.Sor Irene és l’encarregada de recollir les pastanagues de l’hort i preparar-les per a menjar.

Un matí, mentre Sor Irene està a la cuina netejant i endreçant per mides les pastanagues, una d’elles no es queda mai alineada, es rebel·la.

En aquell moment alguna cosa comença a despertar dins de Sor Irene i, la necessitat de seguir els seus impulsos i apartar-se del grup és més gran. Sor Irene comença un camí de reconnexió amb el seu cos i del despertar de la seva sexualitat a través de la natura. Però per a Sor Irene donarse el permís de sentir, implicará desafiar l’statu quo en el que viu.

Una tarda, comença a ploure quan encara hi ha roba estesa fora. Les germanes corren en fila pera evitar el desastre. Es mouen l’uníson com si fossin un banc de peixos. Recullen els llençols i tornen a entrar. Sor Irene s’ha despistat mirant el fang que s’ha creat amb la pluja i un dels llençols que tenia agafats cau a terra.

La pluja la banya sencera. El cabell mullat comença a apareixer sota la cofia que duu lligada al cap.

Irene pot tornar a l’interior a reunir-se amb les demés, aixugar els llençols, endreçar-los i acabar eldia com sempre; o bé allunyar-se encara més del grup per acabar retrobant-se amb ella mateixa.

VIATGE D'HIVERN
Centro Dramático Nacional 2019-2020
Published on: 18 May
Publicat per Marc Roca