Spot per al Festival Temporada Alta 2018
Dirigit per Salvador Sunyer
Produït per Temporada Alta i Nanouk Films
L’any 1971 es va publicar a Espanya la cançó “Soy Rebelde” interpretada per Jeanette, una noia d’ulls tristos i d’aires melancòlics.
El tema va tenir èxit mundial, es va convertir en himne feminista a l’Amèrica Llatina i a España va ser prohibida a les noies menors de 16 anys.
Així doncs, en un context encara molt fosc una noia que desprenia una docilitat ovina cantava “Soy Rebelde” i la gent s’hi enganxava, crec , com a un desig de rebel·lia llunyà, quasi oblidat i il·lusori. Com si representés la trista imatge d’un paradís perdut.
Avui, 50 anys més tard, ens adonem, atònits, que aquest país ja no és aquell on es podia cantar “Soy Rebelde” en un prostíbul i vestit de capellà tal com va fer l’Albert Pla a la pel·lícula “Airbag” (1997). Més aviat tornem a ser en un espai/temps on tot una societat queda encisada per una noia d’ulls tristos capaç de representar d’una forma innocent aquella imatge de rebel·lia que ja tornem a veure llunyana i borrosa. Aquest any 2018 i havent patit, segur, el retrocés de llibertats més gran des de la dictadura Franquista, una altra noia jove i despreocupada guanya el popularíssim reality “Operación Triunfo” i tot just després representa a Espanya a “Eurovisión”.
L’Amaia, té un talent escènic i musical brutals però sobretot desprèn veritat. En un moment en què es fiscalitzen els gestos, en que tots actuem pensant en les conseqüències i on la por ja ha aconseguit filtrar-se a dins de cada casa, ella s’atreveix a no depilar-se les aixelles, es tira pets en prime time i, si fa falta, s’enfronta amb els guardians més rancis de la vella pàtria sense perdre mai ni un gram de tendresa. Per a mi, ella representa l’inconformisme natural davant les grans lluites perdudes o pendents de guanyar que té aquest país així com la força inherent de la joventut per a dur-les a terme i per això hi ha tanta gent, sigui de l’àmbit que sigui, que se n’ha enamorat.
Com a detall anecdòtic, m’agradaria dir que durant el rodatge, ella va interpretar 5 vegades la cançó i que ho va fer plorant en cada una d’elles. No li he preguntat mai el motiu perquè crec que és molt més bonic imaginar-s’ho.