Les mans cansades d’un home sense rostre, el vent que talla la seva pell, el sol ja s’amaga i un casa que l’espera.

A l’estança principal, una taula serveix com a escenari. Diverses caixes plenes de coses reposen sobre i les seves mans, delicades, comencen el ritual.

Una cerimònia que es porta a terme en la solitud de la nit, un joc a partir dels records i l’atzar, una història del que va ser o el que podria haver estat.

Restos de coses és un poema sobre el pas del temps i les possibilitats que guarden els objectes de tota una vida.