Mateo Vilagrasa és un dels grans artistes de finals del S.XX: una ànima nòmada que, a través de l’art, els viatges i una mirada interior, cercava una raó a l’existència. 

Però el 2004, en ple apogeu de la seva carrera, Mateo va patir un fatídic accident que el va deixar tetraplègic i sense poder pintar. A partir d’aquell moment va emprendre un viatge vital per reivindicar el sentit de la seva obra en el que es va començar a gestar la idea d’aquest film des del ric llegat d’imatges que atresorava.

Però el destí irromp una vegada més en el seu camí i converteix el propi film en un document colpidorament premonitori de la seva vida i la seva darrera obra: l’escenografia del Viatge d’hivern, de Shubert.