En Lluís és un arquitecte jove que treballa a l’Empordà, s’ha separat fa poc i passa els dies entre l’obra que dirigeix, sota l’estricta supervisió del seu pare, un arquitecte de renom, i els moments que li toca fer-se càrrec de la seva filla Júlia de 5 anys.

És migdia quan el pare de Lluís apareix a l’obra que a causa de la Covid-19 ha estat parada dos mesos. En Lluís està inquiet des del primer moment, conscient que la conversa no serà fàcil. Ràpidament els retrets del pare comencen pel deteriorament dels materials que han estat exposats a la intempèrie i a un error de càlcul de l’estructura. La discussió escala fins al punt on el Pare fa fora de l’obra a en Lluís, donant-lo per inútil i deixant clara la mala relació entre els dos.

En Lluís, afectat pel que acaba de passar busca alliberar-se de la càrrega, i en primer lloc truca a la seva ex, l’Anna, per demanar-li si pot anar a buscar a la seva filla més tard, posant com a excusa la feina. Tot seguit truca a la seva parella a la qual busca com a una mare que el protegeixi, però de nou, no s’atreveix a mostrar-se fràgil i la trucada acaba quan ella li recorda que marxava a Barcelona. Frustrat, en Lluís busca refugi a casa del seu amic Àlex, però quan hi arriba no hi ha ningú. Moment en què intenta descarregar tota l’energia acumulada capbussant-se a la piscina, bussejant fins que exhaust surt per falta d’aire.

A partir d’aquest moment en Lluís comença una deriva per l’Empordà agafant-se a la ràbia en comptes de demanar ajuda i ser sincer amb el que sent.

Apropant-se cada cop més a allò del que fuig i traient a cada pas el pitjor d’ell mateix. Fins que amb l’Edu, un amic de la infància amb qui es troba per casualitat, arribarà al límit de la seva essència havent d’afrontar la realitat de què: al final ell és l’únic responsable dels seus actes.